Hi ha hagut dues tandes d’al·legacions
Primeres al·legacions.
Presentades per PSC, ICV i Assoc. Veïns de Ca n’Illa, a partir de l’anunci de l’Ajuntament de La Garriga (9-10-07), al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, on se sotmet a informació pública l’expedient incoat per Rebrot i Paisatge, S.L. per a la concessió de la llicència ambiental per l’exercici de l’activitat d’una planta de cogeneració amb biomassa. En dos dies finalitzava el termini per poder presentar les al·legacions que podem resumir en:
- Proximitat de la ubicació de la plana, sol·licitem ampliar la distància a 3 Km.
- Increment de trànsit de camions a la zona.
- L’empresa no disposa del certificat urbanístic.
- L’impacte medi ambiental, visual i de mobilitat.
- Dubtes sobte la crema indiscriminada de qualsevol tipus de biomassa.
L’OGAU s’adreça a l’empresa Rebrot i Paisatge per a que contesti les al·legacions presentades (carta de data 18.01.2008). L’empresa respon en data 14 de febrer:
a)Reiteren que no cremaran altres materials que no siguin restes de poda i de neteges forestal i no es cremarà gas natural per a la producció d’electricitat.
b)Reiteren que les restes vegetals que cremaran seran netes sense cap tipus d’additiu contaminant.
c)Justifiquen l’origen de les 60.000 tm anuals de biomassa provinent de podes i neteges forestals amb un informe del CREAF (Centre de Recerca i aplicacions forestals).
d)Argumenten l’excel·lent ubicació per les bones comunicacions i proximitat d’àrees boscoses (Montseny, Montnegre Corredor, Cingles del Bertí, etc).
Avaluació: S’estableixen els límits que hauran de complir les emissions a la atmosfera i caldrà instal·lar un sistema de monitorització en continuo del focus 1.
Les al·legacions 2,3,i 4 són competència muncipal.
L’empresa Rebrot i Paisatge no està sotmesa a estudi d’impacte ambiental segons RD 1/2008 del 11 de gener.
I sobre l’última al·legació, segons la resposta de l’empresa de data 15 de febrer de 2008i les prescripcions d’aquest informe integrat, l’establiment només podrà cremar restes de poda i neteges forestals.
Segones al·legacions.
Presentades, per les entitats anteriors i el GIG, Assoc. Veïns Els Gorcs de Llerona, Ampa Vil·la Romana, ADQUIRA (Assoc malalts químics) i Joves La República, el 28 de febrer de 2008 amb la conformitat prèvia de l’OGAU degut a que el mes de maig del 2006 no es va sotmetre la sol·licitud i la documentació complerta del projecte de la planta de biomassa a informació pública durant 20 dies i veïnal durant 10 dies abans de ser tramesa a l’OGAU, tal com estableix el Reglament General de Desplegament de la Llei 3/1998 de 27de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental.
A continuació les detallarem i veurem la resposta que fan a cada una d’elles:
1,- Primera: Controls. Les plantes de biomassa, malgrat ser considerades com energies renovables, no estan exemptes de riscos, ja que són incineradores amb recuperació d’energia. La planta projectada té la seva base en la utilització com a combustible restes de poda, neteges forestals i gas natural. En el projecte no queden suficientment traçades i especificades les mesures permanents que es prendran per part dels promotors, organismes externs i administracions, per a controlar:
a) La naturalesa dels residus a incinerar (ja que en qualsevol moment es podrien cremar altres residus de naturalesa diferent a l’especificada).
- Si es canvia el tipus de biomassa, s’informarà públicament?
- Qui donarà aquest permis?
b) Les emissions:
- quins dispositius de control d’emissions a l’atmosfera seran instal·lats?
- si hi ha sistema de monitoratge estarà connectat a la Conselleria de Medi ambient? I a l’Ajuntament?
- està contemplat el monitoratge de possibles dioxines i furans?
c) Els sorolls emesos pels aerocondensadors de la planta.
d) El possible ús indiscriminat del gas natural com a combustible.
e) L’extracció sostenible de la biomassa forestal.
f) El rebuig dels filtres.
g) Les possibles deficiències. Cada quan es faran els controls? Cada quatre anys i per empreses privades? Caldria, per la importància del projecte, que es fessin en cada parada anual.
h) Quines mesures de seguretat i control hi hauran en el emmagatzematge del combustible? (4.500 m3 de biomassa, amb una densitat de 0,4 parlem de 11250 kg).
i) Les possibles errades en els sistemes de filtres, una avaria o ús indegut que faci augmentar les taxes d’emissió de gasos contaminants i tòxics. Hi hauran filtres de mànigues duplicats en sèrie o paral·lel?
Avaluació: D’acord amb les condicions establertes pel Servei de Vigilància i Control de l’Aire (SVCA), les plantes de biomassa en les que es cremen restes provinents de la poda d’arbres i neteges forestals no són considerades plantes incineradores, segons l’article 2 del RD 653/03, “de 30 de mayo sobre incineració de residus”, s’exclou especificament la incineració de residus d’origen agrícola o forestal.
Comentari: Demanem per una sèrie de controls i ens diuen que segons l’article 2 del RD 653/03 les plantes de biomassa no són incineradores. No creiem que la resposta s’ajusti a la pregunta. Es significatiu que les definicions s’apliquin a cop de Real Decret. S’hauria d’aclarir per què el nom de les instal·lacions no ve donat per l’activitat que fa sinó per allò que incineren, dient això per que al punt 9.3 de la pàg. 10 de l’informe de l’OGAU defineix les “condicions d’incineració“(850º durant 2 segons) de la planta de biomassa, la paraula incineració surt tres vegades en quatre línies.
2,- Segona: Ubicació, Considerem la ubicació d’aquestes instal·lacions massa propera al nucli urbà (500 metres), amb tres centres escolars i zones comercials que manipulen aliments. El mateix projecte reconeix que el radi d’afectació és de 4 km, es a dir de 50 Km2.
Avaluació: El sistema d’Intervenció Integrada previst a la Llei 3/98, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, la preservació ambiental i la minimització de l’impacte de les activitats jo no es garanteix mitjançant la imposició de distàncies, sinó que es tracta de prevenir i reduir l’origen de les emissions, fixant uns límits emissors, el compliment dels quals s’assegura a través de l’establiment de mesures correctores i controls periòdics.
Comentari: Al·legació contestada, podem estar d’acord o no però a la fi queda contestada. Ho diem per que en una visita a la Conselleria de Medi Ambient un tècnic, no direm el nom, ens va parlar de distàncies de seguretat de 3 km. Veiem que si el pla general urbanístic ho permetés podríem tenir una instal·lació d’aquest tipus al centre del poble.
3,- Tercera: Biomassa. Segons el promotors, les restes de poda i neteges forestals que faran servir com a combustible procediran d’un radi de 50 km al voltant de la Garriga, és a dir, un diàmetre de 100 km seguint la C17 (gairebé la província de Barcelona).
Hi haurà prou biomassa forestal per cremar les 60.000 tm/ any que tenen previstes?
Aquí el promotor argumenta que segons el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Ambientals) al Vallès Oriental es calcula una producció de biomassa excedentària de 142.000 Tm/any, però no parla de quina part d’aquestes Tm son aprofitables, de l’orografia, de l’accessibilitat, de la infraestructura necessària per arribar-hi i l’impacte (noves pistes forestals, tràfic de vehicles per la muntanya, etc).
Si puntualment no hi ha prou biomassa (restes de poda i neteges forestal) per cremar (degut a que l’objectiu és vendre energia elèctrica a R.E.E.) s’aturarà la producció? es farà servir el gas natural? es cremaran altres tipus de biomassa?
Facilitem link de la Fundació Abertis: http://www.fundacioabertis.org/cat/actividades/estudio.php?id=28,
estudi sobre la biomassa com a font de matèries primeres i d’energia, la pag. 12-289 exposa les quantitats de biomassa que hi ha a cada comarca, al Vallès Oriental 37.000 tm anuals (extracció temporal) i 55.000 tm (extracció sostenible).
Hauran de portar biomassa d’indrets més allunyats? Tots els tècnics coincideixen, la biomassa ha d’estar el més a prop possible, sinó, no és rendible i el balanç d’emissions deixa de ser negatiu o neutre.
De quina manera pot quedar afectat el parc natural del Montseny?
Hi ha alguna normativa i pla que reguli el sistema d’extracció de biomassa?
Si és que si, qui ho controla i de quina manera? Si és que no, ens podem fiar que es farà una extracció sostenible?
Avaluació: L’activitat només disposarà de llicència per a l’ús de biomassa provinent de restes de poda i neteges forestals tal i com s’estableix en aquest informe.
Comentari: Al·legació NO contestada, estem demanant si hi ha un pla regulador de l’extracció sostenible de biomassa, si hi ha normes i controls, estudis del possible impacte a l’ecosistema de les noves pistes forestals. Ens temem que no hi ha rés, si més no, en el futur potser una declaració d’intencions, tal com se’ns va dir a la Conselleria de Medi Ambient. En relació a la quantitat de biomassa forestal, els estudis del CREAF (presentats per Rebrot i Paisatge) s’han valorat més que els de la Fundació Abertis (presentats per la Plataforma). Tampoc contesten quan es demana si es cremarà altre tipus de combustible en defecte de la biomassa, o potser s’aturarà temporalment la producció d’energia.
4,- Quarta: Impactes. No ens consten estudis sobre els impactes en els medis: físics (atmosfera, geologia, hidrologia), biòtics (vegetació i fauna) i perceptiu (degradació paisatge i impacte visual), que pot provocar la instal·lació i explotació d’aquesta planta, i l’extracció de la biomassa. L’estudi anterior de la Fundació Abertis parla del tema de forma genèrica, pags. 15-335 a 15-386.
El que sembla clar és que la xemeneia tindrà una alçada de 22 metres, fumejarà 24 hores al dia durant 330 dies i que els dies de boira i baixes pressions els efectes del fum seran més notables al voltant de la planta de biomassa.
Impacte en la mobilitat. L’empresa preveu un trànsit diari aproximat de 10 camions de gran tonatge (d’una capacitat de 60 m3) més els que han de transportar les cendres, això complicarà la circulació sobretot a l’entrada sud de la Garriga. El promotor compta amb unes infraestructures (ponts) que no estan ni projectades.
Avaluació: És competència municipal.
Comentari: Tots aquests impactes són competència de l’Ajuntament?. Si és així restem a l’espera de la resolució d’aquest.
5,- Cinquena: No veiem que s’hagin fet estudis sociològics d’acceptació d’aquest tipus d’instal·lacions per la població de les zones afectades (La Garriga, Les Franqueses i l’Ametlla del Vallès), supeditant-se solament a decisions polítiques i econòmiques
Avaluació: No es considera aquest tipus d’estudis sociològics en la normativa aplicable a l’activitat.
Comentari: Ens agradaria saber quines activitats són sensibles a aquests tipus d’estudis. Després es parla de l’efecte “Nimby” (not in my back yard- no darrera del meu jardi).
6,- Sisena: A la sol·licitud de llicència ambiental no s’adjunta la certificació d’aprofitament urbanístic.
D’acord amb informe dels serveis tècnics municipals, certificats pel Sr. Secretari i signats pel Sr. Alcalde de l’Ajuntament, els terrenys on es vol instal·lar la planta, tenen unes prescripcions urbanístiques: insuficient aprofitament urbanístic per encabir la grandària de la planta. La qual cosa obliga, a portar a debat i aprovació del plenari municipal, la modificació del Pla General d’Ordenació Urbanística.
Avaluació: És competència municipal.
Comentari. A l’espera de la resolució de l’Ajuntament.
7,. Setena: No s’aplica el principi de prevenció en el tema de salut.
Avaluació: El Departament de Salut va emetre el corresponent informe sobre salut de les persones el qual indica que l’activitat en règim normal de funcionament no és susceptible de produir efectes negatius significatius sobre la salut de les persones.
Comentari: Al·legació discutible però contestada. Volem indicar que tenim un informe de salut desfavorable de data 29 de març de 2006 i un altre favorable de data 8 de setembre de 2006. El primer és desfavorable per que manca una determinada informació i documentació que fa referència a la xarxa de calor/fred que hauria d’arribar al poble. I el segon diu que malgrat no s’aportat aquesta documentació es considera que l’activitat en règim normal de funcionament no és susceptible de produir efectes negatius significatius sobre la salut. I deixa per a un control a l’inici de l’activitat la comprovació d’aquest tema, per la qual cosa informa favorablement. Es a dir la documentació que s’havia de presentar a l’estiu del 2006 es posposa i queda com un condicionant previ a la posta en marxa de la planta de biomassa. L’expedient continua el seu curs.
Per què aquest canvi de parer?
8,- Vuitena: Emissions. El CO2 emès, malgrat ser-hi i notar-se els seus efectes, no computa com a gas amb efecte hivernacle per la seva procedència de la biomassa, però el NOx (òxid de nitrògen) té un alt poder d’absorció del calor (270 vegades més que el CO2).
A partir del projecte fem números i veiem que hi ha tres focus d’emissió de CO2:
a) Les emissions pròpies de la planta són CO2 = 56.536 Tm/any
b) L’equivalència entre el NOx i el CO2
1 kg de NOx = 270 kg de CO2
NOx.....11,1 Kg/h x 8000h/any x 270 kg CO2 = 23.976 Tm/any (aquest SI computa)
c) S’ha de tenir present les emissions de CO2 dels camions i màquines extractores de biomassa.
56.536 Tm/any + 23.976 Tm/any + ? Tm any (consum de camions de transport i màquines extractores de biomassa) = QUIN BALANÇ DONA ?
Els boscos dels voltants podran fixar de nou aquesta concentració de CO2?
Estudis científics asseguren que les emissions de NOx (òxid de nitrògen) (emissió de 11,1 kg/h) i SO2 (anhídrid sulfurós) (emissió de 9 kg/h) provoquen pluja àcida.
SO2 + O2 + H2O = H2SO4 (àcid sulfúric), calculem unes emissions anuals de 100 Tm.
Hi ha possibilitat d’instal·lar una càmara de post-combustió?
En el projecte no es detalla el temps de retenció de cremació.
No hem d’oblidar l’emissió de partícules (PST), amb unes emissions de 1,5 kg/h, que són probablement l’element més nociu que podem respirar. De nou, segons projecte, les partícules seran dipositades en un radi de 50 metres. Si fos així, on són les mesures de protecció dels treballadors?.
9,- Novena: Escalfament. Les emissions a través de la xemeneia (57.000 Nm3/hora) sortiran a 150º, i l’aire, captat pels aerocondensadors de 10 metres de diàmetre, per refredar el sistema de generació d’energia (2.000.000 m3/hora), sortirà a una temperatura superior a 40º.
S’han realitzat estudis ambientals sobre si aquests efectes, sobretot a l’estiu, podrien augmentar la temperatura ambiental de l’entorn?
Avaluació: S’avaluen les dues al·legacions: “En aquesta llicència es fixen els límits d’emissió d’aquests contaminants que han de garantir la correcta gestió de les emissions a l’atmosfera”.
Comentari: Avaluació discutible, no volen entrar a parlar del balanç total de CO2, no responen preguntes concretes.
10,- Desena: Energia. El balanç energètic (segons projecte) és:
El 26,4 % de l’energia produïda es transforma en energia tèrmica, el seu objectiu és crear una xarxa de calor/fred en funció a la demanda que hi hagi (a priori dos barris pendents de construir i els edificis municipals). Segons el decret 661/2007 per acollir-se al règim retributiu (subvenció estatal per a la producció d’aquest tipus d’energia) el productor ha d’haver formalitzat, en contractes, la venda de la totalitat de l’energia tèrmica produïda. (Art. 18 punt b). Recordem que aquesta energia es produeix a partir del primer dia de funcionament de la planta.
Què passarà si no es garanteix la venda d’aquesta energia?
Anirà a parar a l’atmòsfera?
En energia elèctrica es transforma el 18,1% i es vendrà a R.E.E.. La planta produirà entre 4,8 i 5,9 Mw. Catalunya consumeix puntes d’electricitat de 8000 Mw/h, aquesta planta només subministrarà el 0,07% de la demanda.
La rendibilitat energètica és del 44,5%, la resta ,55,5 %, son pèrdues en escalfament.
Quines conseqüències poden tenir aquestes pèrdues?
Avaluació: No hi ha.
Comentari: No s’ha contestat, esperem que només hagi estat un oblit o és potser un reconeixement de la poca capacitat que tenen aquestes instal·lacions de produir energia.
11,- Onzena: Aigua. Segons projecte necessiten 1 m3/h d’aigua durant les 24 hores del dia.
Totes les calderes de vapor consumeixen aigua tractada.
D’on vindrà la captació d’aquesta aigua? De les capes freàtiques de la font d’en Mau?
On s’abocaran les aigües salines procedents del tractament de desmineralització?
I el concentrat de l’osmosi inversa?
Les aigües residuals i les dels rentats dels equips (on es farà servir clorhídic i sosa) aniran abocades i tractades a la depuradora de la Garriga?.
Cap d’aquestes preguntes tenen resposta en el projecte presentat.
Avaluació: Ha de ser valorada pel Consorci per a la Defensa del Besòs, atès que l’abocament d’aigües residuals s’efectua a la depuradora de la Garriga.
Comentari: Al·legació contestada i a l’espera de la resolució del Consorci per a la Defensa del Besòs.
12,- Dotzena: Cendra i pols. Es produiran 1.200 Tm de cendra per any. La manca de rigor plantejarà contaminació difosa i pols en suspensió arrossegat per l’aire.
Com s’emmagatzemarà?
Quin és el seu destí? Compost? Abocament controlat?
S’ha tingut en compte la pols provocada per la trituració de la biomassa?
I la de la descàrrega dels camions?
Avaluació: D’acord amb les condicions establertes pel SVCA, la llicència ambiental fixarà condicions perquè l’establiment adopti les mesures preventives i correctores necessàries per tal de minimitzar les emissions difuses...
Comentari: Al·legació contestada parcialment, no es diu rés sobre el destí d’aquestes cendres tal com es demana en les nostres al·legacions. Però més endavant a la pàg. 12 de l’informe de l’OGAU es s’afirma:
“Gestió de Residus: S’haurà de comprovar la correcta gestió de les cendres de la combustió generades per l’activitat ja que el compostatge no és una via de gestió possible al Catàleg Europeu de Residus per aquest tipus de residu.”
13,- Tretzena: En relació al projecte.
a) La memòria presentada és qualificada de document, no de projecte ni de avantprojecte, pag. 10, textualment diu: “a mesura que el projecte vagi avançant s’aniran definint tots els termes, els quals seguiran les bases marcades en aquest document així com les mesures correctores imposades per l’autoritat ambiental competent”. Segons el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental a la sol·licitud de llicència ambiental s’ha d’acompanyar el projecte bàsic.
El document presentat, es tracta d’un projecte bàsic? Si és així, i sobre aquest projecte de mínims no s’aplica cap modificació (ampliar els control, la seguretat, reduir emissions, etc.) que obviament incrementaria el cost de les instal·lacions, ens trobariem davant d’una planta de biomassa que per les seves dimensions i proximitat a les poblacions (500 metres) NO extremaria al màxim les mesures de control, seguretat i prevenció.
b) Emissions:
- El “document” no indica els volums de gasos en Nm3.
- Pag. 20. “...el poble de La Garriga. En cap cas però ... han de fer preveure que l’espai pugui quedar afectat en greu mesura”. Que significa “greu mesures?, s’ha de quantificar. En quins models de difusió es basen aquests calculs?
- Pag. 21. En quins models es basen els estudis de capacitat d’absorció de les emissions?
c) Xarxa de calefacció:
- Quina pèrdua de temperatura hi ha?
- A la caldera de biomassa el vapor sortirà a 45 bars, però a la de gas només a 5,9 bars, aquesta pressió serà suficient per cobrir tota la xarxa de calefacció projectada?.
d) Equip:
- Forn-Caldera: Falta marca, model, tipus d’aïllament, tipus de refractari.
- Filtre de mànigues: Falta marca, tipus, descripció, quina incidència pot tenir el SO2.
Avaluació: Fan el càlcul del volum de gasos en Nm3.
La capacitat d’absorció de la qualitat de l’aire esta reflexada als mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori afectat, on es pot observar que la capacitat del territori on s’ha d’implantar l’activitat és alta i la vulnerabilitat nul·la.
Comentari: Al·legació contestada parcialment. Parlen de mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori però no especifiquen quins són ni en quins models es basen.
Creiem que les al·legacions no han estat contestades amb la rigorositat ni detall que s’espera d’un organisme de la Generalitat. De les 13 presentades en segon lloc l’OGAU respond directament a tres, tres més són competència de l’Ajuntament de La Garriga o Consorci d’Aigües del Besos, quatre ho fa parcialment i per últim hi ha tres que no són contestades.
dilluns, 9 de juny del 2008
QUÈ HEM ACONSEGUIT AMB EL SEGON INFORME?
L’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de la Delegació Territorial de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha emès un segon informe integrat sobre el projecte de planta de cogeneracio amb biomassa que l’empresa Rebrot i Paisatge promou a la Garriga.
Primer de tot hem d’aclarir que es tracta d’un informe ambiental favorable i no una llicència ambiental, aquesta la ha de concedir l’Ajuntament de La Garriga.
Què hem aconseguit amb aquest segon informe?
Tenint en compte que el projecte és el mateix, vàries coses:
1,- Focus emissors:
Reconeixement que hi ha dos focus emissors:
a) Caldera biomassa, sortida de gasos combustió biomassa
b) Caldera auxiliar de gas natural (aquest focus no figurava al primer informe) amb els valors màxims d’emissió.
Reconeixement de l’emissió de contaminants pels focus emissors:
a) Caldera biomassa: PST, NOx, SO2
b) Caldera gas natural: CO, NOx
2,- Emissions difuses:
Al primer informe textualment diu: “segons la documentació aportada no hi ha emissions difuses significatives”.
Al segon informe aquestes emissions apareixen i es dicten una sèrie de mesures preventives i correctores, a càrrec i control de l’empresa, per minimitzar els efectes de la descàrrega, manipulació i emmagatzematge de la biomassa. En resum “tancament de les instal·lacions on es duen a terme les operacions on es generin partícules.”
3,- Prescripcions tècniques en quan al tema d’emissions, que no figuren al primer informe:
a)” Els focus emissors hauran de ser d’alçada suficient per a garantir una òptima dispersió dels contaminants a l’atmosfera i estar adequats a la presa de mostres....”
b)”S’haurà de disposar de llibres de registre,(...),en què s’anotaran totes les mesures que s’hi efectuïn.
c)”Es prendran les mesures preventives i correctores necessàries per tal de minimitzar les emissions difuses que es produeixin com a conseqüència de la manipulació de la biomassa vegetal i la circulació de camions.”
4,- Sistemes de monitorització en continu de les emissions només pel focus 1 (caldera de biomassa):
- Es disposarà de monitorització en continu dels següents paràmetres i contaminants:
Paràmetres: O2, humitat, pressió
Contaminants: NOx, PST, SO2
- No es contempla el monitoratge de dioxines ni furans.
- Es detallen les característiques dels sistemes de monitorització, els controls, els informes i comunicacions a realitzar.
Tots aquest canvis entre el primer i segon informe ens deuríem fer reflexionar. Ha d’estar la ciutadania vetllant contínuament pel que fan i deixen de fer el nostres representants?. El primer informe de l’OGAU, no era concloent? Ara, en el segon informe, reconeixen un nou focus emissor, l’emissió de contaminants, les emissions difuses, i obliguen la instal·lació d’un monitoratge en continu. Sinó haguéssim presentat cap al·legació aquests nous controls i mesures de seguretat no existirien i el contaminants no hi figurarien. I potser les obres ja haurien començat. HEM ESTAT NOSALTRES QUI, ARGUMENTANT LES NOSTRES AL·LEGACIONS, HEM ACONSEGUIT UN SEGON INFORME MÉS ELABORAT PERÒ QUE MALGRAT TOT NO RESPOND DEL TOT LES NOSTRES PREGUNTES.
Primer de tot hem d’aclarir que es tracta d’un informe ambiental favorable i no una llicència ambiental, aquesta la ha de concedir l’Ajuntament de La Garriga.
Què hem aconseguit amb aquest segon informe?
Tenint en compte que el projecte és el mateix, vàries coses:
1,- Focus emissors:
Reconeixement que hi ha dos focus emissors:
a) Caldera biomassa, sortida de gasos combustió biomassa
b) Caldera auxiliar de gas natural (aquest focus no figurava al primer informe) amb els valors màxims d’emissió.
Reconeixement de l’emissió de contaminants pels focus emissors:
a) Caldera biomassa: PST, NOx, SO2
b) Caldera gas natural: CO, NOx
2,- Emissions difuses:
Al primer informe textualment diu: “segons la documentació aportada no hi ha emissions difuses significatives”.
Al segon informe aquestes emissions apareixen i es dicten una sèrie de mesures preventives i correctores, a càrrec i control de l’empresa, per minimitzar els efectes de la descàrrega, manipulació i emmagatzematge de la biomassa. En resum “tancament de les instal·lacions on es duen a terme les operacions on es generin partícules.”
3,- Prescripcions tècniques en quan al tema d’emissions, que no figuren al primer informe:
a)” Els focus emissors hauran de ser d’alçada suficient per a garantir una òptima dispersió dels contaminants a l’atmosfera i estar adequats a la presa de mostres....”
b)”S’haurà de disposar de llibres de registre,(...),en què s’anotaran totes les mesures que s’hi efectuïn.
c)”Es prendran les mesures preventives i correctores necessàries per tal de minimitzar les emissions difuses que es produeixin com a conseqüència de la manipulació de la biomassa vegetal i la circulació de camions.”
4,- Sistemes de monitorització en continu de les emissions només pel focus 1 (caldera de biomassa):
- Es disposarà de monitorització en continu dels següents paràmetres i contaminants:
Paràmetres: O2, humitat, pressió
Contaminants: NOx, PST, SO2
- No es contempla el monitoratge de dioxines ni furans.
- Es detallen les característiques dels sistemes de monitorització, els controls, els informes i comunicacions a realitzar.
Tots aquest canvis entre el primer i segon informe ens deuríem fer reflexionar. Ha d’estar la ciutadania vetllant contínuament pel que fan i deixen de fer el nostres representants?. El primer informe de l’OGAU, no era concloent? Ara, en el segon informe, reconeixen un nou focus emissor, l’emissió de contaminants, les emissions difuses, i obliguen la instal·lació d’un monitoratge en continu. Sinó haguéssim presentat cap al·legació aquests nous controls i mesures de seguretat no existirien i el contaminants no hi figurarien. I potser les obres ja haurien començat. HEM ESTAT NOSALTRES QUI, ARGUMENTANT LES NOSTRES AL·LEGACIONS, HEM ACONSEGUIT UN SEGON INFORME MÉS ELABORAT PERÒ QUE MALGRAT TOT NO RESPOND DEL TOT LES NOSTRES PREGUNTES.
diumenge, 8 de juny del 2008
INFORME OGAU
Nou informe integrat sobre el projecte de l'activitat de planta de cogeneració amb biomassa que acompanya la sol·licitud de llicència ambiental de l'empresa Rebrot i Paisatge S.L. tramitada per l'Ajuntament de la Garriga.
Documentació presentada en 5 parts. Disculpeu les molèsties.
1a part
2a part
3a part
4a part
5a part
Documentació presentada en 5 parts. Disculpeu les molèsties.
1a part
2a part
3a part
4a part
5a part
LA GARRIGA UN ALTRE AIRE
Aquests darrers mesos segurament haureu rebut algun tipus d’informació sobre la instal·lació, en el terme municipal de la Garriga, d’una planta de cogeneració d’energia amb biomassa d’origen forestal. En realitat es tracta d’una central tèrmica productora d’electricitat, amb possibilitat de convertir-se en una incineradora.
Tenim una sèrie de dubtes que ens agradaria compartir amb vosaltres.
Us podeu descarregar aquesta informació
divendres, 9 de maig del 2008
ENS PODEM QUEDAR MÉS TRANQUILS ??!!
Article publicat en el Gar (25.04.08), l'Aquí (02.05.08) i al 9Nou (05.05.08):
ENS PODEM QUEDAR MÉS TRANQUILS
Dubtavem si el títol d’aquest article havia de portar signe d’admiració o d’interrogació. Definitivament ha quedat sense. Ho deixarem al gust del lector.
El passat dia 8 d’abril, a la sala de plens de l’Ajuntament de La Garriga, a petició d’un grup de persones i entitats sensibles al tema de la futura planta de cogenerarió d’energia elèctrica es va celebrar una reunió amb el nou govern. Volíem conèixer la postura dels quatre partits polítics, actualment en el poder, sobre el projecte de construcció de la planta de biomassa.
El resum de l’entrevista pot quedar d’aquesta manera:
El nou govern liderarà un procés d’informació transparent i sense partidismes adreçat a tots els ciutadans. Diuen que volen recollir informació per poder prendre part en el projecte conscientment, és a dir, què és el que acaba proposant el promotor de la planta, què és el que aprova la Generalitat i quines conseqüències tindrà per al poble de la Garriga, si finalment l’Ajuntament autoritza la seva construcció. S’han compromès a fer instal·lar (en el cas de fer-se la planta) tots el possibles controls que garantitzin el màxim d’innocuïtat per a la salut i reduir al mínim el seu impacte. El projecte tal com està presentat no serà admès.
Vàrem comprovar que es ratificaven en les al·legacions que qüestionen la viabilitat del projecte, signades, entre altres entitats, per tres dels partits de l’actual govern, PSC, ICV i GIG, i presentades a l’OGAU (Oficina de Gestió Ambiental Unificada – Conselleria de Medi Ambient) el passat 26 de febrer. (Es poden consultar al blog: http://antiincineradoradelcongost.blogspot.com/).
Es va parlar de la situació de l’expedient i el curs que podria portar: les al·legacions presentades han de ser resoltes, l’OGAU ha d’emetre un informe, si fos positiu l’expedient passaria a l’Ajuntament, que decidiria si fer el desenvolupament urbanístic de la zona afectada i, si escau, modificar el volum de la seva edificabilitat per poder construir-hi la planta projectada (de la qual prèviament es podrien haver negociat les seves dimensions, ubicació i característiques tècniques, si hi han condicionants previs dictats per l’OGAU o l’Ajuntament).
I per últim, la nova alcaldessa va dir textualment: “No modificarem el Pla General Urbanístic per interessos privats”. També aquesta idea forma part del pacte de govern del quatripartit. Però, aquests interessos privats poden convertir-se en interessos públics?, és a dir, què pot aportar l’empresa promotora de la planta de biomassa al benestar del poble?, quantifiquem-ho en infraestructures (ponts, passeig fluvial, xarxa fred-calor als futurs barris i edificis públics, centres polivalents, etc), en temes culturals o socials (subvencions de qualsevol tipus) i en temes econòmics (desenvolupament industrial de La Garriga, sanejament de les arques municipals).
En un Ajuntament tan endeutat i amb tantes necessitats esperem que no hagi començat la temporada de rebaixes. Però, qui pot tenir dret a marcar el preu?, volem recordar les declaracions del Grup Municipal PSC La Garriga en el Garric núm. 62 del mes de març, citem textualment: “ ... s’ha d’obrir el procés de debat públic al voltant del projecte de planta de biomassa. Un debat que l’Ajuntament ha de liderar sense partidismes i afavorint el consens social.”
Consens social, és igual a participació ciutadana?. Veurem al final una mostra de democràcia participativa via referèndum?. Si més no, creiem que tots els ciutadans afectats (de La Garriga, l’Ametlla i Les Franqueses) tenim dret a dir si la construcció de la planta de biomassa té un preu i si el té, quin és.
Confiem en que tot el que s’ha dit en aquesta reunió sigui la pauta que segueixi l’equip de govern.
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI DE CA N’ILLA
ENS PODEM QUEDAR MÉS TRANQUILS
Dubtavem si el títol d’aquest article havia de portar signe d’admiració o d’interrogació. Definitivament ha quedat sense. Ho deixarem al gust del lector.
El passat dia 8 d’abril, a la sala de plens de l’Ajuntament de La Garriga, a petició d’un grup de persones i entitats sensibles al tema de la futura planta de cogenerarió d’energia elèctrica es va celebrar una reunió amb el nou govern. Volíem conèixer la postura dels quatre partits polítics, actualment en el poder, sobre el projecte de construcció de la planta de biomassa.
El resum de l’entrevista pot quedar d’aquesta manera:
El nou govern liderarà un procés d’informació transparent i sense partidismes adreçat a tots els ciutadans. Diuen que volen recollir informació per poder prendre part en el projecte conscientment, és a dir, què és el que acaba proposant el promotor de la planta, què és el que aprova la Generalitat i quines conseqüències tindrà per al poble de la Garriga, si finalment l’Ajuntament autoritza la seva construcció. S’han compromès a fer instal·lar (en el cas de fer-se la planta) tots el possibles controls que garantitzin el màxim d’innocuïtat per a la salut i reduir al mínim el seu impacte. El projecte tal com està presentat no serà admès.
Vàrem comprovar que es ratificaven en les al·legacions que qüestionen la viabilitat del projecte, signades, entre altres entitats, per tres dels partits de l’actual govern, PSC, ICV i GIG, i presentades a l’OGAU (Oficina de Gestió Ambiental Unificada – Conselleria de Medi Ambient) el passat 26 de febrer. (Es poden consultar al blog: http://antiincineradoradelcongost.blogspot.com/).
Es va parlar de la situació de l’expedient i el curs que podria portar: les al·legacions presentades han de ser resoltes, l’OGAU ha d’emetre un informe, si fos positiu l’expedient passaria a l’Ajuntament, que decidiria si fer el desenvolupament urbanístic de la zona afectada i, si escau, modificar el volum de la seva edificabilitat per poder construir-hi la planta projectada (de la qual prèviament es podrien haver negociat les seves dimensions, ubicació i característiques tècniques, si hi han condicionants previs dictats per l’OGAU o l’Ajuntament).
I per últim, la nova alcaldessa va dir textualment: “No modificarem el Pla General Urbanístic per interessos privats”. També aquesta idea forma part del pacte de govern del quatripartit. Però, aquests interessos privats poden convertir-se en interessos públics?, és a dir, què pot aportar l’empresa promotora de la planta de biomassa al benestar del poble?, quantifiquem-ho en infraestructures (ponts, passeig fluvial, xarxa fred-calor als futurs barris i edificis públics, centres polivalents, etc), en temes culturals o socials (subvencions de qualsevol tipus) i en temes econòmics (desenvolupament industrial de La Garriga, sanejament de les arques municipals).
En un Ajuntament tan endeutat i amb tantes necessitats esperem que no hagi començat la temporada de rebaixes. Però, qui pot tenir dret a marcar el preu?, volem recordar les declaracions del Grup Municipal PSC La Garriga en el Garric núm. 62 del mes de març, citem textualment: “ ... s’ha d’obrir el procés de debat públic al voltant del projecte de planta de biomassa. Un debat que l’Ajuntament ha de liderar sense partidismes i afavorint el consens social.”
Consens social, és igual a participació ciutadana?. Veurem al final una mostra de democràcia participativa via referèndum?. Si més no, creiem que tots els ciutadans afectats (de La Garriga, l’Ametlla i Les Franqueses) tenim dret a dir si la construcció de la planta de biomassa té un preu i si el té, quin és.
Confiem en que tot el que s’ha dit en aquesta reunió sigui la pauta que segueixi l’equip de govern.
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI DE CA N’ILLA
divendres, 4 d’abril del 2008
QUÉ ES UNA CENTRAL DE CICLO COMBINADO? ¿CUÁNTO CONTAMINA?
- ¿Qué pinta tienen las Centrales de Ciclo Combinado?
Nuevo: Un negocio muy limpio
Nuevo: España, a la cola de la UE
Más: Documentos
Con este nombre, se conocen las centrales térmicas que utilizan gas natural como combustible y que para generar energía eléctrica emplean la tradicional turbina de vapor y una turbina de gas que aprovecha la energía de los gases de escape de la combustión.
Los defensores de estas centrales, que se suelen presentar como tecnologías limpias, argumentan que comparadas con las centrales térmicas tradicionales su impacto es menor; pero nunca podrán justificar que son la mejor tecnología para evitar el cambio climático y la contaminación de campos y ciudades. - Que son menos contaminantes que las térmicas "tradicionales", es seguro.
Pero también emiten contaminantes: aproximadamente unos 402 gr. de CO2/Kwh., frente a los 1026 gr. de CO2/Kwh. del carbón.
Y además se constata que sí emiten CO2: el ya famoso CO2 por su contribución al cambio climático, a lo que hay que añadir las fugas accidentales de metano .
A ello hay que sumar los posibles accidentes por explosión no sólo de la Central, también de los depósitos de almacenaje aledaños.
Otros componentes contaminantes ofrecen las emisiones de óxidos de Nitrógeno (Nox), estas sustancias son los componentes de las llamadas lluvias ácidas: una central de aproximadamente 1000 MW que funcione 6.600 horas equivalentes al año, emitirá del orden de 2.487.000 Tm.
Estas sustancias son también motivadoras de la formación de Ozono troposférico, un peligroso contaminante con valores muy preocupantes ya en las atmósferas de ciertas ciudades.
Esperemos que los Alcaldes a los que se les propongan las centrales Térmicas, hayan contrastado los posibles efectos contaminantes y dañinos para SUS PUEBLOS, tales como lesiones pulmonares, lluvia ácida, daños y pérdida de cultivos, contaminación en edificios. Igual no los ven por tener irritación en los ojos, otro de los muchos síntomas de la contaminación.
- ¿Han analizado los Alcaldes la repercusión de la instalación de la Central en los pueblos en sectores productivos como la AGRICULTURA y la GANADERIA? ¿Se han planteado que en el momento de que se instale una Central de estas características, la posibilidad de ampliar el núcleo urbano con nuevas urbanizaciones queda desterrada por no ser un punto de destino agradable?
Al lado de una Central Térmica: No hay Turismo, No hay zonas de ocio, no hay urbanizaciones, no hay polígonos industriales, no hay granjas. A lo sumo otras empresas o
¿Y CUÁNTO CONTAMINA UNA CENTRAL DE CICLO COMBINADO?
En la siguientes tablas figuran los resultados del cálculo anual de emisiones para una CTCC de 800 MW, considerando su funcionamiento durante todos los días del año y la utilización del combustible secundario durante sólo un 10% del periodo (en algunas CTCC recientes, como la de Iberdrola Generación SA en Arcos de la Frontera, se ha autorizado un periodo máximo de funcionamiento con gasoil de 1500 h/año). - Gas nat. (7884 h.) Gasoil (876 h.) Total
CO2 2.127.435,7 Tn 359.892,9 Tn 2.487.298,6 Tn
NOX 1.971 Tn 383,7 Tn 2.354,7 Tn
NO(80%) 1.576,8 Tn 306,9 Tn 1.883,7 Tn
NO2 (20 %) 394,2 Tn 76,7 Tn 470,9 Tn
SO2 117,5 Tn 446,1 Tn 563,6 Tn
Partículas 170,3 Tn 66,6 Tn 236,9 Tn
Cabe aclarar que los valores totales de emisiones aumentarían considerablemente si el número de días de funcionamiento con gasoil fuera superior al estimado.
Comparación del impacto ambiental de las diferentes formas de producir electricidad
Emisiones de contaminantes en la producción de electricidad:
todo el ciclo de combustible (toneladas por GW/h)
| fuente de energia | C02 | N02 | S02 | partículas | CO | hidro carburos | Residuos nuclear | Total |
| Carbón | 1.058,2 | 2,986 | 2,971 | 1,626 | 0,267 | 0,102 | - - - - | 1.066,1 |
| Ciclo combi nado | 824,0 | 0,251 | 0,336 | 1,176 | TR | TR | - - - - | 825,8 |
| Nuclear | 8,6 | 0,034 | 0,029 | 0,003 | 0,018 | 0,001 | 3,641 | 12,3 |
| Foto voltaica | 5,9 | 0,008 | 0,023 | 0,017 | 0,003 | 0,002 | - - - - | 5,9 |
| Biomasa | 0 | 0,614 | 0,154 | 0,512 | 11,361 | 0,768 | - - - - | 13,4 |
| Geotér- mica | 56,8 | TR | TR | TR | TR | TR | - - - - | 56,8 |
| Eólica | 7,4 | TR | TR | TR | TR | TR | - - - - | 7,4 |
| Solar térmica | 3,6 | TR | TR | TR | TR | TR | - - - - | 3,6 |
| Hidráu- lica | 6,6 | TR | TR | TR | TR | TR | - - - - | 6,6 |
- Fuente: US Department of Energy, Council for Renewable Energy Education
Conclusión: las Centrales de Ciclo Combinado emiten gases contaminantes (aproximadamente 402 gr. de CO2/Kwh)
Además
• Si se considera únicamente la fase de funcionamiento una planta de gas en ciclo combinado emite unos 345 gr. de CO2/Kwh.(State of the world 1994).
• Si se tiene en cuenta todo el "ciclo de vida" (energía y materiales para construir la instalación, transporte, infraestructuras anexas...) puede llegar a 402 gr./Kwh.(Ciemat 1998; Centro de Investigaciones Energéticas Medioambientales y Tecnológicas, organismo Público dependiente del Ministerio de Ciencia y Tecnología Español)
Sigue al minuto las principales noticias de tu ciudad MSN Deportes
dimecres, 2 d’abril del 2008
¿Quién contamina en España?
Según la revista Greenpeace 1/08
16.000 personas mueren al año en España por efecto de la contaminación atmósferica, y las zonas más industrializadas son también líderes en casos de cáncer. La contaminación no se ve pero está ahí, y pone en grave riesgo nuestra salud.. Son datos del último informe que ha presentado Greenpeace, "La contaminación en España", donde se analiza la problemática actual asociada a tres grandes sectores: la industria, la gestión de residuos y los hidracarburos. En este informe Greenpeace presenta claramente a los agentes implicados, las causas, los casos, el problema y las soluciones para acabar con la contaminación. 2.159 industrias en España vierten más de 1.200.000 toneladas de sustancias peligrosas y contaminantes al agua cada año.
Para solucionar el problema de la contaminación de los residuos sólidos urbanos, Greenpeace propone el modelo de "residuo cero".
Los vertederos, las incineradoras y las cementeras son las principales fuentes de contaminación causada por la gestión de los residuos urbanos. Desde el año 1996 hasta los últimos datos del 2005, el crecimiento total de los residuos urbanos en España ha sido del 46%, y según datos del Ministerio de Medio Ambiente, el 74,3% de los residuos urbanos acaban en incineradoras o enterrados en vertederos. La generación de residuos municipales no deja de crecer a pesar de los riesgos de saturación y contaminación. Los residuos urbanos son una mezcla heterogénea de materiales que pueden contener decenas de miles de sustancias químicas diferentes. Depositarlas en vertederos puede provocar que estas sustancias se liberen al medio ambiente, con el peligro que conlleva para la salud. La incineración de los residuos no soluciona el problema, ya que en el proceso de combustión se producen sustancias más peligrosas todavía; como por ejemplo las dioxinas. Las cementeras se están incorporando masivamente al negocio de la gestión de residuos y los utiliza como "combustibles alternativos". Este proceso genera altos niveles de contaminación tanto en el entorno como en el producto final, el cemento. Para solucionar el problema de la contaminación, provocada por la mala gestión de los residuos sólidos urbanos, Greenpeace propone el modelo de "residuo cero", que ya se está implantando en otros países. Este modelo se basa en aprovechar todos los residuos como materia prima para desacelerar el agotamiento de los recursos naturales. Para lograr este objetivo es prioritario que cambie la composición de las basuras y evitar la utilización de materias primas que se conviertan en desechos no reutilizables o reciclables. El residuo cero implica obligar a los fabricantes a responder de sus productos y envases durante todo su ciclo de vida, incluyendo su correcta gestión. De este modo, los nuevos planes tienen que tener como objetivo llegar a un sistema de residuo cero adoptando medidas de prevención, reutilización y reciclaje, y abandonando la incineración de los mismos.
El listado de las empresas más contaminantes se puede consultar en el informe de Greenpeace Contaminación en España disponible en www.greenpeace.es
Todo ruedas: información práctica y todo el glamour del mundo del motor. MSN Estilo y Tendencias
16.000 personas mueren al año en España por efecto de la contaminación atmósferica, y las zonas más industrializadas son también líderes en casos de cáncer. La contaminación no se ve pero está ahí, y pone en grave riesgo nuestra salud.. Son datos del último informe que ha presentado Greenpeace, "La contaminación en España", donde se analiza la problemática actual asociada a tres grandes sectores: la industria, la gestión de residuos y los hidracarburos. En este informe Greenpeace presenta claramente a los agentes implicados, las causas, los casos, el problema y las soluciones para acabar con la contaminación. 2.159 industrias en España vierten más de 1.200.000 toneladas de sustancias peligrosas y contaminantes al agua cada año.
Para solucionar el problema de la contaminación de los residuos sólidos urbanos, Greenpeace propone el modelo de "residuo cero".
Los vertederos, las incineradoras y las cementeras son las principales fuentes de contaminación causada por la gestión de los residuos urbanos. Desde el año 1996 hasta los últimos datos del 2005, el crecimiento total de los residuos urbanos en España ha sido del 46%, y según datos del Ministerio de Medio Ambiente, el 74,3% de los residuos urbanos acaban en incineradoras o enterrados en vertederos. La generación de residuos municipales no deja de crecer a pesar de los riesgos de saturación y contaminación. Los residuos urbanos son una mezcla heterogénea de materiales que pueden contener decenas de miles de sustancias químicas diferentes. Depositarlas en vertederos puede provocar que estas sustancias se liberen al medio ambiente, con el peligro que conlleva para la salud. La incineración de los residuos no soluciona el problema, ya que en el proceso de combustión se producen sustancias más peligrosas todavía; como por ejemplo las dioxinas. Las cementeras se están incorporando masivamente al negocio de la gestión de residuos y los utiliza como "combustibles alternativos". Este proceso genera altos niveles de contaminación tanto en el entorno como en el producto final, el cemento. Para solucionar el problema de la contaminación, provocada por la mala gestión de los residuos sólidos urbanos, Greenpeace propone el modelo de "residuo cero", que ya se está implantando en otros países. Este modelo se basa en aprovechar todos los residuos como materia prima para desacelerar el agotamiento de los recursos naturales. Para lograr este objetivo es prioritario que cambie la composición de las basuras y evitar la utilización de materias primas que se conviertan en desechos no reutilizables o reciclables. El residuo cero implica obligar a los fabricantes a responder de sus productos y envases durante todo su ciclo de vida, incluyendo su correcta gestión. De este modo, los nuevos planes tienen que tener como objetivo llegar a un sistema de residuo cero adoptando medidas de prevención, reutilización y reciclaje, y abandonando la incineración de los mismos.
El listado de las empresas más contaminantes se puede consultar en el informe de Greenpeace Contaminación en España disponible en www.greenpeace.es
Todo ruedas: información práctica y todo el glamour del mundo del motor. MSN Estilo y Tendencias
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)