LES RESPOSTES A LES NOSTRES AL·LEGACIONS

Hi ha hagut dues tandes d’al·legacions

Primeres al·legacions.

Presentades per PSC, ICV i Assoc. Veïns de Ca n’Illa, a partir de l’anunci de l’Ajuntament de La Garriga (9-10-07), al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, on se sotmet a informació pública l’expedient incoat per Rebrot i Paisatge, S.L. per a la concessió de la llicència ambiental per l’exercici de l’activitat d’una planta de cogeneració amb biomassa. En dos dies finalitzava el termini per poder presentar les al·legacions que podem resumir en:

- Proximitat de la ubicació de la plana, sol·licitem ampliar la distància a 3 Km.
- Increment de trànsit de camions a la zona.
- L’empresa no disposa del certificat urbanístic.
- L’impacte medi ambiental, visual i de mobilitat.
- Dubtes sobte la crema indiscriminada de qualsevol tipus de biomassa.

L’OGAU s’adreça a l’empresa Rebrot i Paisatge per a que contesti les al·legacions presentades (carta de data 18.01.2008). L’empresa respon en data 14 de febrer:

a)Reiteren que no cremaran altres materials que no siguin restes de poda i de neteges forestal i no es cremarà gas natural per a la producció d’electricitat.
b)Reiteren que les restes vegetals que cremaran seran netes sense cap tipus d’additiu contaminant.
c)Justifiquen l’origen de les 60.000 tm anuals de biomassa provinent de podes i neteges forestals amb un informe del CREAF (Centre de Recerca i aplicacions forestals).
d)Argumenten l’excel·lent ubicació per les bones comunicacions i proximitat d’àrees boscoses (Montseny, Montnegre Corredor, Cingles del Bertí, etc).

Avaluació: S’estableixen els límits que hauran de complir les emissions a la atmosfera i caldrà instal·lar un sistema de monitorització en continuo del focus 1.
Les al·legacions 2,3,i 4 són competència muncipal.
L’empresa Rebrot i Paisatge no està sotmesa a estudi d’impacte ambiental segons RD 1/2008 del 11 de gener.
I sobre l’última al·legació, segons la resposta de l’empresa de data 15 de febrer de 2008i les prescripcions d’aquest informe integrat, l’establiment només podrà cremar restes de poda i neteges forestals.


Segones al·legacions.

Presentades, per les entitats anteriors i el GIG, Assoc. Veïns Els Gorcs de Llerona, Ampa Vil·la Romana, ADQUIRA (Assoc malalts químics) i Joves La República, el 28 de febrer de 2008 amb la conformitat prèvia de l’OGAU degut a que el mes de maig del 2006 no es va sotmetre la sol·licitud i la documentació complerta del projecte de la planta de biomassa a informació pública durant 20 dies i veïnal durant 10 dies abans de ser tramesa a l’OGAU, tal com estableix el Reglament General de Desplegament de la Llei 3/1998 de 27de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental.

A continuació les detallarem i veurem la resposta que fan a cada una d’elles:

1,- Primera: Controls. Les plantes de biomassa, malgrat ser considerades com energies renovables, no estan exemptes de riscos, ja que són incineradores amb recuperació d’energia. La planta projectada té la seva base en la utilització com a combustible restes de poda, neteges forestals i gas natural. En el projecte no queden suficientment traçades i especificades les mesures permanents que es prendran per part dels promotors, organismes externs i administracions, per a controlar:

a) La naturalesa dels residus a incinerar (ja que en qualsevol moment es podrien cremar altres residus de naturalesa diferent a l’especificada).
- Si es canvia el tipus de biomassa, s’informarà públicament?
- Qui donarà aquest permis?

b) Les emissions:
- quins dispositius de control d’emissions a l’atmosfera seran instal·lats?
- si hi ha sistema de monitoratge estarà connectat a la Conselleria de Medi ambient? I a l’Ajuntament?
- està contemplat el monitoratge de possibles dioxines i furans?

c) Els sorolls emesos pels aerocondensadors de la planta.

d) El possible ús indiscriminat del gas natural com a combustible.

e) L’extracció sostenible de la biomassa forestal.

f) El rebuig dels filtres.

g) Les possibles deficiències. Cada quan es faran els controls? Cada quatre anys i per empreses privades? Caldria, per la importància del projecte, que es fessin en cada parada anual.

h) Quines mesures de seguretat i control hi hauran en el emmagatzematge del combustible? (4.500 m3 de biomassa, amb una densitat de 0,4 parlem de 11250 kg).

i) Les possibles errades en els sistemes de filtres, una avaria o ús indegut que faci augmentar les taxes d’emissió de gasos contaminants i tòxics. Hi hauran filtres de mànigues duplicats en sèrie o paral·lel?



Avaluació: D’acord amb les condicions establertes pel Servei de Vigilància i Control de l’Aire (SVCA), les plantes de biomassa en les que es cremen restes provinents de la poda d’arbres i neteges forestals no són considerades plantes incineradores, segons l’article 2 del RD 653/03, “de 30 de mayo sobre incineració de residus”, s’exclou especificament la incineració de residus d’origen agrícola o forestal.

Comentari: Demanem per una sèrie de controls i ens diuen que segons l’article 2 del RD 653/03 les plantes de biomassa no són incineradores. No creiem que la resposta s’ajusti a la pregunta. Es significatiu que les definicions s’apliquin a cop de Real Decret. S’hauria d’aclarir per què el nom de les instal·lacions no ve donat per l’activitat que fa sinó per allò que incineren, dient això per que al punt 9.3 de la pàg. 10 de l’informe de l’OGAU defineix les “condicions d’incineració“(850º durant 2 segons) de la planta de biomassa, la paraula incineració surt tres vegades en quatre línies.

2,- Segona: Ubicació, Considerem la ubicació d’aquestes instal·lacions massa propera al nucli urbà (500 metres), amb tres centres escolars i zones comercials que manipulen aliments. El mateix projecte reconeix que el radi d’afectació és de 4 km, es a dir de 50 Km2.

Avaluació: El sistema d’Intervenció Integrada previst a la Llei 3/98, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, la preservació ambiental i la minimització de l’impacte de les activitats jo no es garanteix mitjançant la imposició de distàncies, sinó que es tracta de prevenir i reduir l’origen de les emissions, fixant uns límits emissors, el compliment dels quals s’assegura a través de l’establiment de mesures correctores i controls periòdics.

Comentari: Al·legació contestada, podem estar d’acord o no però a la fi queda contestada. Ho diem per que en una visita a la Conselleria de Medi Ambient un tècnic, no direm el nom, ens va parlar de distàncies de seguretat de 3 km. Veiem que si el pla general urbanístic ho permetés podríem tenir una instal·lació d’aquest tipus al centre del poble.

3,- Tercera: Biomassa. Segons el promotors, les restes de poda i neteges forestals que faran servir com a combustible procediran d’un radi de 50 km al voltant de la Garriga, és a dir, un diàmetre de 100 km seguint la C17 (gairebé la província de Barcelona).

Hi haurà prou biomassa forestal per cremar les 60.000 tm/ any que tenen previstes?
Aquí el promotor argumenta que segons el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Ambientals) al Vallès Oriental es calcula una producció de biomassa excedentària de 142.000 Tm/any, però no parla de quina part d’aquestes Tm son aprofitables, de l’orografia, de l’accessibilitat, de la infraestructura necessària per arribar-hi i l’impacte (noves pistes forestals, tràfic de vehicles per la muntanya, etc).

Si puntualment no hi ha prou biomassa (restes de poda i neteges forestal) per cremar (degut a que l’objectiu és vendre energia elèctrica a R.E.E.) s’aturarà la producció? es farà servir el gas natural? es cremaran altres tipus de biomassa?

Facilitem link de la Fundació Abertis: http://www.fundacioabertis.org/cat/actividades/estudio.php?id=28,
estudi sobre la biomassa com a font de matèries primeres i d’energia, la pag. 12-289 exposa les quantitats de biomassa que hi ha a cada comarca, al Vallès Oriental 37.000 tm anuals (extracció temporal) i 55.000 tm (extracció sostenible).

Hauran de portar biomassa d’indrets més allunyats? Tots els tècnics coincideixen, la biomassa ha d’estar el més a prop possible, sinó, no és rendible i el balanç d’emissions deixa de ser negatiu o neutre.

De quina manera pot quedar afectat el parc natural del Montseny?

Hi ha alguna normativa i pla que reguli el sistema d’extracció de biomassa?

Si és que si, qui ho controla i de quina manera? Si és que no, ens podem fiar que es farà una extracció sostenible?



Avaluació: L’activitat només disposarà de llicència per a l’ús de biomassa provinent de restes de poda i neteges forestals tal i com s’estableix en aquest informe.

Comentari: Al·legació NO contestada, estem demanant si hi ha un pla regulador de l’extracció sostenible de biomassa, si hi ha normes i controls, estudis del possible impacte a l’ecosistema de les noves pistes forestals. Ens temem que no hi ha rés, si més no, en el futur potser una declaració d’intencions, tal com se’ns va dir a la Conselleria de Medi Ambient. En relació a la quantitat de biomassa forestal, els estudis del CREAF (presentats per Rebrot i Paisatge) s’han valorat més que els de la Fundació Abertis (presentats per la Plataforma). Tampoc contesten quan es demana si es cremarà altre tipus de combustible en defecte de la biomassa, o potser s’aturarà temporalment la producció d’energia.

4,- Quarta: Impactes. No ens consten estudis sobre els impactes en els medis: físics (atmosfera, geologia, hidrologia), biòtics (vegetació i fauna) i perceptiu (degradació paisatge i impacte visual), que pot provocar la instal·lació i explotació d’aquesta planta, i l’extracció de la biomassa. L’estudi anterior de la Fundació Abertis parla del tema de forma genèrica, pags. 15-335 a 15-386.

El que sembla clar és que la xemeneia tindrà una alçada de 22 metres, fumejarà 24 hores al dia durant 330 dies i que els dies de boira i baixes pressions els efectes del fum seran més notables al voltant de la planta de biomassa.

Impacte en la mobilitat. L’empresa preveu un trànsit diari aproximat de 10 camions de gran tonatge (d’una capacitat de 60 m3) més els que han de transportar les cendres, això complicarà la circulació sobretot a l’entrada sud de la Garriga. El promotor compta amb unes infraestructures (ponts) que no estan ni projectades.

Avaluació: És competència municipal.

Comentari: Tots aquests impactes són competència de l’Ajuntament?. Si és així restem a l’espera de la resolució d’aquest.

5,- Cinquena: No veiem que s’hagin fet estudis sociològics d’acceptació d’aquest tipus d’instal·lacions per la població de les zones afectades (La Garriga, Les Franqueses i l’Ametlla del Vallès), supeditant-se solament a decisions polítiques i econòmiques

Avaluació: No es considera aquest tipus d’estudis sociològics en la normativa aplicable a l’activitat.

Comentari: Ens agradaria saber quines activitats són sensibles a aquests tipus d’estudis. Després es parla de l’efecte “Nimby” (not in my back yard- no darrera del meu jardi).

6,- Sisena: A la sol·licitud de llicència ambiental no s’adjunta la certificació d’aprofitament urbanístic.
D’acord amb informe dels serveis tècnics municipals, certificats pel Sr. Secretari i signats pel Sr. Alcalde de l’Ajuntament, els terrenys on es vol instal·lar la planta, tenen unes prescripcions urbanístiques: insuficient aprofitament urbanístic per encabir la grandària de la planta. La qual cosa obliga, a portar a debat i aprovació del plenari municipal, la modificació del Pla General d’Ordenació Urbanística.


Avaluació: És competència municipal.

Comentari. A l’espera de la resolució de l’Ajuntament.

7,. Setena: No s’aplica el principi de prevenció en el tema de salut.

Avaluació: El Departament de Salut va emetre el corresponent informe sobre salut de les persones el qual indica que l’activitat en règim normal de funcionament no és susceptible de produir efectes negatius significatius sobre la salut de les persones.

Comentari: Al·legació discutible però contestada. Volem indicar que tenim un informe de salut desfavorable de data 29 de març de 2006 i un altre favorable de data 8 de setembre de 2006. El primer és desfavorable per que manca una determinada informació i documentació que fa referència a la xarxa de calor/fred que hauria d’arribar al poble. I el segon diu que malgrat no s’aportat aquesta documentació es considera que l’activitat en règim normal de funcionament no és susceptible de produir efectes negatius significatius sobre la salut. I deixa per a un control a l’inici de l’activitat la comprovació d’aquest tema, per la qual cosa informa favorablement. Es a dir la documentació que s’havia de presentar a l’estiu del 2006 es posposa i queda com un condicionant previ a la posta en marxa de la planta de biomassa. L’expedient continua el seu curs.
Per què aquest canvi de parer?

8,- Vuitena: Emissions. El CO2 emès, malgrat ser-hi i notar-se els seus efectes, no computa com a gas amb efecte hivernacle per la seva procedència de la biomassa, però el NOx (òxid de nitrògen) té un alt poder d’absorció del calor (270 vegades més que el CO2).

A partir del projecte fem números i veiem que hi ha tres focus d’emissió de CO2:

a) Les emissions pròpies de la planta són CO2 = 56.536 Tm/any

b) L’equivalència entre el NOx i el CO2
1 kg de NOx = 270 kg de CO2
NOx.....11,1 Kg/h x 8000h/any x 270 kg CO2 = 23.976 Tm/any (aquest SI computa)

c) S’ha de tenir present les emissions de CO2 dels camions i màquines extractores de biomassa.

56.536 Tm/any + 23.976 Tm/any + ? Tm any (consum de camions de transport i màquines extractores de biomassa) = QUIN BALANÇ DONA ?

Els boscos dels voltants podran fixar de nou aquesta concentració de CO2?

Estudis científics asseguren que les emissions de NOx (òxid de nitrògen) (emissió de 11,1 kg/h) i SO2 (anhídrid sulfurós) (emissió de 9 kg/h) provoquen pluja àcida.

SO2 + O2 + H2O = H2SO4 (àcid sulfúric), calculem unes emissions anuals de 100 Tm.

Hi ha possibilitat d’instal·lar una càmara de post-combustió?
En el projecte no es detalla el temps de retenció de cremació.

No hem d’oblidar l’emissió de partícules (PST), amb unes emissions de 1,5 kg/h, que són probablement l’element més nociu que podem respirar. De nou, segons projecte, les partícules seran dipositades en un radi de 50 metres. Si fos així, on són les mesures de protecció dels treballadors?.

9,- Novena: Escalfament. Les emissions a través de la xemeneia (57.000 Nm3/hora) sortiran a 150º, i l’aire, captat pels aerocondensadors de 10 metres de diàmetre, per refredar el sistema de generació d’energia (2.000.000 m3/hora), sortirà a una temperatura superior a 40º.

S’han realitzat estudis ambientals sobre si aquests efectes, sobretot a l’estiu, podrien augmentar la temperatura ambiental de l’entorn?



Avaluació: S’avaluen les dues al·legacions: “En aquesta llicència es fixen els límits d’emissió d’aquests contaminants que han de garantir la correcta gestió de les emissions a l’atmosfera”.

Comentari: Avaluació discutible, no volen entrar a parlar del balanç total de CO2, no responen preguntes concretes.

10,- Desena: Energia. El balanç energètic (segons projecte) és:

El 26,4 % de l’energia produïda es transforma en energia tèrmica, el seu objectiu és crear una xarxa de calor/fred en funció a la demanda que hi hagi (a priori dos barris pendents de construir i els edificis municipals). Segons el decret 661/2007 per acollir-se al règim retributiu (subvenció estatal per a la producció d’aquest tipus d’energia) el productor ha d’haver formalitzat, en contractes, la venda de la totalitat de l’energia tèrmica produïda. (Art. 18 punt b). Recordem que aquesta energia es produeix a partir del primer dia de funcionament de la planta.
Què passarà si no es garanteix la venda d’aquesta energia?
Anirà a parar a l’atmòsfera?

En energia elèctrica es transforma el 18,1% i es vendrà a R.E.E.. La planta produirà entre 4,8 i 5,9 Mw. Catalunya consumeix puntes d’electricitat de 8000 Mw/h, aquesta planta només subministrarà el 0,07% de la demanda.

La rendibilitat energètica és del 44,5%, la resta ,55,5 %, son pèrdues en escalfament.

Quines conseqüències poden tenir aquestes pèrdues?

Avaluació: No hi ha.

Comentari: No s’ha contestat, esperem que només hagi estat un oblit o és potser un reconeixement de la poca capacitat que tenen aquestes instal·lacions de produir energia.

11,- Onzena: Aigua. Segons projecte necessiten 1 m3/h d’aigua durant les 24 hores del dia.
Totes les calderes de vapor consumeixen aigua tractada.
D’on vindrà la captació d’aquesta aigua? De les capes freàtiques de la font d’en Mau?
On s’abocaran les aigües salines procedents del tractament de desmineralització?
I el concentrat de l’osmosi inversa?
Les aigües residuals i les dels rentats dels equips (on es farà servir clorhídic i sosa) aniran abocades i tractades a la depuradora de la Garriga?.
Cap d’aquestes preguntes tenen resposta en el projecte presentat.


Avaluació: Ha de ser valorada pel Consorci per a la Defensa del Besòs, atès que l’abocament d’aigües residuals s’efectua a la depuradora de la Garriga.

Comentari: Al·legació contestada i a l’espera de la resolució del Consorci per a la Defensa del Besòs.

12,- Dotzena: Cendra i pols. Es produiran 1.200 Tm de cendra per any. La manca de rigor plantejarà contaminació difosa i pols en suspensió arrossegat per l’aire.
Com s’emmagatzemarà?
Quin és el seu destí? Compost? Abocament controlat?
S’ha tingut en compte la pols provocada per la trituració de la biomassa?
I la de la descàrrega dels camions?

Avaluació: D’acord amb les condicions establertes pel SVCA, la llicència ambiental fixarà condicions perquè l’establiment adopti les mesures preventives i correctores necessàries per tal de minimitzar les emissions difuses...

Comentari: Al·legació contestada parcialment, no es diu rés sobre el destí d’aquestes cendres tal com es demana en les nostres al·legacions. Però més endavant a la pàg. 12 de l’informe de l’OGAU es s’afirma:
“Gestió de Residus: S’haurà de comprovar la correcta gestió de les cendres de la combustió generades per l’activitat ja que el compostatge no és una via de gestió possible al Catàleg Europeu de Residus per aquest tipus de residu.”

13,- Tretzena: En relació al projecte.

a) La memòria presentada és qualificada de document, no de projecte ni de avantprojecte, pag. 10, textualment diu: “a mesura que el projecte vagi avançant s’aniran definint tots els termes, els quals seguiran les bases marcades en aquest document així com les mesures correctores imposades per l’autoritat ambiental competent”. Segons el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental a la sol·licitud de llicència ambiental s’ha d’acompanyar el projecte bàsic.
El document presentat, es tracta d’un projecte bàsic? Si és així, i sobre aquest projecte de mínims no s’aplica cap modificació (ampliar els control, la seguretat, reduir emissions, etc.) que obviament incrementaria el cost de les instal·lacions, ens trobariem davant d’una planta de biomassa que per les seves dimensions i proximitat a les poblacions (500 metres) NO extremaria al màxim les mesures de control, seguretat i prevenció.


b) Emissions:
- El “document” no indica els volums de gasos en Nm3.
- Pag. 20. “...el poble de La Garriga. En cap cas però ... han de fer preveure que l’espai pugui quedar afectat en greu mesura”. Que significa “greu mesures?, s’ha de quantificar. En quins models de difusió es basen aquests calculs?
- Pag. 21. En quins models es basen els estudis de capacitat d’absorció de les emissions?

c) Xarxa de calefacció:
- Quina pèrdua de temperatura hi ha?
- A la caldera de biomassa el vapor sortirà a 45 bars, però a la de gas només a 5,9 bars, aquesta pressió serà suficient per cobrir tota la xarxa de calefacció projectada?.

d) Equip:
- Forn-Caldera: Falta marca, model, tipus d’aïllament, tipus de refractari.
- Filtre de mànigues: Falta marca, tipus, descripció, quina incidència pot tenir el SO2.



Avaluació: Fan el càlcul del volum de gasos en Nm3.
La capacitat d’absorció de la qualitat de l’aire esta reflexada als mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori afectat, on es pot observar que la capacitat del territori on s’ha d’implantar l’activitat és alta i la vulnerabilitat nul·la.

Comentari: Al·legació contestada parcialment. Parlen de mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori però no especifiquen quins són ni en quins models es basen.

Creiem que les al·legacions no han estat contestades amb la rigorositat ni detall que s’espera d’un organisme de la Generalitat. De les 13 presentades en segon lloc l’OGAU respond directament a tres, tres més són competència de l’Ajuntament de La Garriga o Consorci d’Aigües del Besos, quatre ho fa parcialment i per últim hi ha tres que no són contestades.