La Garriga, un altre aire (art.publicat al GAR el 20.06.08)

La proposada Planta Incineradora de Biomassa, recentment aprovada per l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de la Generalitat, a instal·lar-se al sud de la Garriga, podria suposar un risc per a la vida de les persones des d'un punt de vista físic en determinades circumstàncies. En el que segueix s'argumenten els fets tal com són, sense entrar en la qualitat de les seves emissions. Per saber el grau d'afectació a la població, cal conèixer la composició de l'aire on es dispersen.

Les nits llargues de l'any, de finals de la tardor a inicis de la primavera i amb situació de calma amb cel descobert, permeten que l'aire en contacte amb el sòl es refredi. Es produeix així la coneguda inversió tèrmica de superficie, donat que el normal és que la temperatura baixi de valor amb l'alçada, mentre que en aquesta situació la temperatura augmenta amb l'alçada. Si s'alliberessin les emissions dins d'aqueta capa d'aire, la dispersió hi quearia confinada. L'impacte d'aquesta dispersió confinada la rebria la població més propera a la incineradora, això és Ca n'Illa.

Comptem ara amb els vents. La Garriga es troba emplaçada a la boca sud del Congost, a una altitud d'uns 25o m. mentre la boca nord és a Balenyà a uns 550 m. Entre ambdues poblacions, la distància és d'uns 10 km. A les llargues nits hivernals, amb calma anticiclònica, la Plana de Vic és un formidable magatzem d'aire fred, amb temperatures que fàcilment són negatives. D'aquesta manera, conforme el reservori de la Plana s'omple, comença a rajar l'aire fred al llarg del Congost. que té una major densitat. És justament a la Garriga on la brisa de muntanya generada, coneguda localment com Saligarda, assoleix major velocitat, se sol produir a partir de primeres hores de la matinada fins a mig matí. Les emissions serien dispersades per aquest vent i emportades cap al sud, cap a Llerona.

Per contra, l'afectació seria per a la Garriga amb les brises de mar que ens arriben, camí ascendent cap a la Plana. Així, es dóna als mesos d'estiu, quan la calma anticiclònica és només alterada per aquests vents procedents de mar. La seva durada és del migdia fins a finals de la tarda i suposen un agradable refresc. Seria en aquests mesos i hores quan la Garriga patiria de forma més manifesta les emissions procedents de la incineradora, ja que creuarien la nostra població de manera persistent i a hores d'activitat normal.

Aquests règims d'inversió tèrmica i brises de muntanya i de mar són ben coneguts pels que vivim a la Garriga. Em pregunto si l'empresa Tamayo, o l'OGAU, ha comptat amb el transport de les emissions. I és que el problema no està amb una incineradora, sinó que es trobi immergida dins d'un territori poblat. És la vida de les persones la que ha de comptar. Quan vaig venir a viure a la Garriga, la frase publicitària de l'Ajuntament era "La Garriga, un altre aire". Ara, vint anys més tard, podria arribar a ser certa.


AUGUSTO BURGUEÑO. IES MANUEL BLANCAFORT