TOT ESTÀ PER FER, TOT ÉS POSSIBLE

QUE NINGÚ ES PENSI QUE DESPRÈS DE L’APROVACIÓ INICIAL PER PART DE L’AJUNTAMENT DE LA GARRIGA JA NO HI HA RES A FER, ANS AL CONTRARI, ESTÀ ALLÀ ON VOLÍEM.

S’està treballant a nivell administratiu i preparant l’actuació judicial, si escau.

Però cal que seguim fer-nos sentir i que tant els Tamayo com els polítics de la Garriga sàpiguen que continuarem pressionant fins impedir que és faci la incineradora.

divendres, 7 de març de 2008

RESUM PREMSA REL·LACIONANT SALUT/INCINERACIÓ

RESUMENS D’ARTICLES EN PRENSA INTERNACIONAL REL.LACIO SALUT/ INCINERACIÓ

El colectiu de metges, infermeria i altres porfessionals de la salut de la Vall del Ges i la resta de la Comarca d’Osona vol fer públic el seu rebutx a l’intalació d’una planta incineradora a la Vall del Ges, per considerar-la un perill per la SALUT de tota la població i molt especial per a la salut dels més indefensos (nens, malalts i gent gran)

L’evidència ciientífica respecte a aquest tema NO ADMET DISCUSSIÓ com reiteradament s’ha publicat en la prensa mèdica des dels anys 50 del passat segle XX. Els darrers articles apareguts i que tothom pot consultar si vol són :

· Dioxin and PCB levels in blood and human milk in relation to living areas in the Netherlands (Chemosphere – Holanda – 1994)

· Dioxin contaminationof feed and food (Lancet – Anglaterra – 2000)


· Relationship between distance of schools from the nearest municipal waste incineration plant and child health in Japan (Environmental Epidemiology – 2005)

· Riscos relacionats amb l’alimentació en l’infància (International Food Safety Consultant – Australia – 2004)

· Riscs rel.lacionat amb l’aigua durant l’infància (Institute for Hygiene and Public Health – Bonn –Alemanya - 2004)

· Riscs rel.lacionats amb la contaminació de l’aire durant l’infància ( Center for PerdiatrieEnvironmental Sciences – Shangai –China - 2004)

· Salut en l’infància i exposició ambiental als organoclorats persistents (Acta Pediatrica – Suècia –2004)

· Enviromental factors associated with a spectrum of neurodevelopmental deficits (Ment Retard Dev Disabil Res Rev – EEUU - 2002 -)

· Health and enviromment in sustainable development 5 years after the Earth Summit – OMS – 1997

· Risk assessment for children and other sensitive populations . Ann NY Acad Sci –1999

Per aixó penjarem de la nostra web una traducció dels més importants, comencem per el publicat per un científic xinès l’any 2004 (Riscos relacionats amb la contaminació de l’aire en l’infància)


Introducció

« Algunes substàncies presents en l’aire de forma natural es tornen tòxiques al ésser inhalades o ingerides, tot i que actualment les substàncies tòxiques són en gran part d’origen sintètic i la seva emissió a l’aire és conseqüència de l’abús i de la manca de controls apropiats. Avui dia és fàcil demostrar la rel.lació existent entre el vapor de mercuri, el plom, el fum del tabac, les particules fines, l’ozó i transtorns del desenvolupament cerebral, malalties respiratòries, cardiovasculars, malalties endocrines, transotrns de la reproducció i càncer »

Vulnerabilitat dels nens a les substàcies tòxiques transportades per l’aire « La contaminació de l’aire afecta a tothom, però determinades etapes de la vida són més sensibles que d’altres. Així, els nens per les seves característiques fisiològiques, de comportamen, antropromètriques i de desenvolupament presenten una més gran predisposició de l’aire en front als diferents nivells d’exposició. Es considera que que les 2/3 parts dels problemes de salud que es podrien evitar i degut a la contaminació afecten als nens. Els nens en comparació amb els adults pateixen una major exposició a les toxines propagades per l’aire, ja que :

- respiren més aire en proporció al seu pes

- Es fiquen, amb més freqüència, les mans a la boca, amb l’ingestió de substàncies de la pols a més de les de l’aire


- Degut a la seva menor alçada estan més exposats a les substàcies tòxiques de la pols del terra, de les catifes i de les capes més baixes de l’aire que ens envolte ( sobre tot el plom)

Les substàncies inhalades són mes perjudicials en els nens, per:

-tenir inmaduresa matabòlica que fa més difícil la desintoxicació i excreció dels tòxics

-mols sistemes i òrgans del cos són en fase de formació, el que augmenta la vulnerabilitat (òrgans reproductorss, cervell, i sistema immunitari)
-degut a la major esperança de vida, tenen més possibilitats de patir malalties cròniques degudes a l’exposició precoç a tòxics mediambientals »

Fonts dels principals contaminants de l’aire

Contaminants interiors :
Son respirats en les llars, essent els més importants :

- Monòxid de carbó : produït per les calefaccions de gas, forns, llars de foc, barbacoes, i automòbils amb manteniment inadeqüat

- Fum del tabac : que està compost de més de 3800 substàncies químiques diferents

- Vapors de mercuri : per combustió de carburants fòssils, tubs fluorescents i bateries, incineradfores cde residus i fàbriques amb procesos d’electròlisi




Contaminats exteriors

L’ozó, les partícules, el plom, anhidrid sulfuròs, aerosol àcids i diòxid de nitrogen. L’zó i les partícules fines –que son les més perilloses- s’ha demostrat que també són contaminats interiors ( dins de les llars). I que fan aquestes substàncies i com es produeixen ?:

- L’ozó, es una gas molt insoluble que reacciona amb les membranes de les cèl.lules de l’epiteli respiratori i les destrueix. Es forma en l’atmosfera per la reacció química de substàcies volàtils i òxid de nitrogen en presència dels raigs solars (per aixó n’hi ha més a l’estiu). Les substàncies volàtils venen dels automòbils, els generadors elèctrics i altres indústries.

- Partícules : barretjes de particules sòlides i líquides de pols, bruticia i fum. Poden arrivar a l’atmosfera ja formades o formar-se en aquesta per condensació o transformació de gasos. Venen de centrals eklèctriques, fàbriques, camions i altres vehicles a gas-oil i la cobstrucció. Les més perilloses són les fines (més petites) ja penetren més a fons en les vies respiratòries

- Plom : Té moltes fonts d’origen essent les més importants la combustió de gasolina amb plom, construcció de sostres i finestres de revestinments protectors, insecticides, bateries, plàstics, lubricants, ceràmica,…Tot i que avui dia ja no s’utilitza la gasolina amb plom, es calcula que el ja llançat anteriorment a l’atmosfera persistirà durant dècades
- Sulfat i nitrats, Generalment procedeixen de les indústries, però també de la conbustió del carbó, de la calefacció de gas i del fum del tabac

Efectes adversos respiratoris :

- El contanminants atmosfèrics efecten principalment a l’aparell respiratori, establin una correl-lació directe entre l’augment de les malalties respiratòries en els nens si augmenta els nivells de contaminació atmosfèrica,aixi hi haurà mès sibil-lants, mès asma, mès bronquitis, mès al-lèrgies, mès dermatitis atòpiques i mès tos en zones contaminades que en zones NO contaminades atmosfericament(Braun i Fahrlander i cols. - 1992)(Heinrich i cols –1999)

Efectos adversos Neuroconductuals :

- L’intoxicació aguda per Plom (coneguda des de fa milers d’anys) pot conduir a patir convulsions, coma i fins a la mort (sempre que es superin el 700microgr/litre, d’altra banda l’intoxicació crònica afecta principalment als nens i pot èsser causa de : reducció del coeficient intelectual, transtorns d’atenció, transtorns de leptoescriptura, alteracions del creixement, hiperactivitat i sordessa
Petits Augments dels nivells de Plom de forma crònica ( 100microgr/l s¡han demostrat lesius pel desenvolupament neurocinductual en els nens d’EEUU (Lamphear i cols-2000, Landrigan i cols-2000, Canfield i cols-2003)

El Mercuri tambés és un tòxic conegut des de fa milers d’anys, i segons els organismes Medioambiental dels EEUU les dosis de Mercuri MAI HAN de SOBREPASSAR els 0,1 microgr/kg/dia ja que ens exopoxariem a que els nostres fill i sobre tot els fetus en formació patissin greus alteracions a nivell cerebral

Efectes adversos endocrinològics :


- En EEUU s’ha establert una rel-lació inversa entre els nivells de Pb en sang i l’aparició de desenvolupament sexual precoç en les nenes (a mès Plom mès aviat comença la pubertat)

Efectes adversos cancerígens :

Se han establert rel-lacions entre diferents exposicions dels pares (pares i mares) a contaminats atmosfèrics i posteriors càncers en els seus fills com son algun casos de Leucemies i tumors cerebrals, tot i que per sort el Càncer en la Infància és una malaltia rara